Pàgines

dissabte, 29 de setembre del 2012

La inquietud dels membres del club

Situem-nos a una de les reunions del Club més selecte de tots els clubs, d'aquest Club Súper 3 dels Super poderosos, d'aquest club que és com una erupció de grans al cul del planeta (i que el planeta encara no ha trobat la manera selectiva d'eliminar-los).
Imaginem-los allà dintre de la seu que els alberga, rodejats de servei d'assistents i cambrers seleccionadíssims (als quals hauran tallat la llengua o calcinat les orelles) servint-los te i cafè i pastetes i vins dolços i algun whisky. En còmodes butaques. Trepitjant una sedosa catifa desinfectada.
Val.
¿Us imagineu que aquestes reunions són alegres i relaxades, el que s'esperaria de la confluència d'éssers privilegiats, bonvivants, sense cap problema de subsistència bàsica?
Jo no me les imagino així.
Jo m'imagino a aquesta trepa, irritats, fastiguejats i, com a mínim, inquiets. Des de fa dècades.
I en una d'aquestes reunions tan selectes, tan de bon gust internacional Ferrero Rocher, posem que fa alguns anys, van abocar tot el seu descontent sobre el panorama mundial i van resoldre's a posar fil a l'agulla ja que, vés per on, ells són els individus amb més poder del planeta:
Però escoltem què van dir aquests exquisits fantotxes globals:
" No crèieu, estimats socis, que ha arribat l'hora de canviar el signe dels temps? No sé vosaltres, però jo no suporto més haver de compartir el planeta amb éssers (diguem-ne humans, per la semblança més que res) que usen mòbils gairebé tan avançats tecnològicament com els nostres (però que només poden aconseguir després d'aprofitar una promoció o obtenir un crèdit), que es traslladen amb automòbils que no són de gamma súper alta com els nostres però que fan la mateixa deliciosa ferum de goma i silicona quan els estrenen, que vesteixen roba i complements bastant més barats, tot i que, en molts casos, de marques com les nostres, malparits!, naturalment perquè són articles robats o falsificats comprats en basars o en el top manta, però que no hi ha com distingir-los dels productes originals legals. Merda!, com ho permeten? Com ho permetem, volia dir?
Com permetem que aquests miserables, en alguns casos, posseeixin coneixements científics i culturals superiors als nostres, i una capacitat de despreniment material i generositat que ja voldríem però que, naturalment, no ens la podem permetre perquè no ens convidarien a les reunions d'aquest estimat Club (una cosa és pagar una fundació benèfica o una ONG per quedar bé, i una altra és avergonyir-se de ser ric i començar a desprendre's... està clar, no?),
I aquests pollosos no mengen en els nostres restaurants caríssims, però es permeten de comprar delicatessen de tant en tant i productes ecològics i gràcies a això i que, a més a més, aquests plebeus miserables presumptament humans,
disposen d'una sanitat pública universal (en alguns països de molt bona qualitat), frueixen d'una esperança de vida si fa no fa com la nostra.
De què serveix la puta pasta gansa i la puta posició guanyada amb aquesta puta pasta gansa? De què, pregunto?
De què serveix haver trepat, especulat, corromput amb la nostra astúcia admirable (de la que tota aquesta xusma inferior n'està privada)?
De què serveix posseir una immoralitat hipòcrita elaboradíssima que ens ha permès explotar quasi esclaus en fàbriques deslocalitzades, subornar prevaricar usar informació privilegiada amb finor i discreció?
De què serveix tota aquesta feinada per evitar treballar com han de fer els plebeus, si, al capdavall, aquests desgraciats sense iniciativa viuen gairebé tan bé com nosaltres, només que endeutats fins a les celles?
Aleshores, és clar, cal fer alguna cosa.
I aquesta cosa ja té nom, senyores i senyors. Serà una opereta mundial a la que anomenarem Crisi.
Convertirem l'Economia en un pur Mercat de Venda de Fum.
Amb el Fum ens farem d'or.
Quan el Fum s'esvaeixi, només quedarà un gran forat meravellós anomenat Deute.
I amb el Deute, gran prodigi, també ens farem d'Or.
No és meravellós?
Inflarem el Deute fins elevar-lo a la categoria de monstre Godzilla de l'economia. Posarem a primer pla la idea delirant del Risc. I elevarem als altars, un concepte simple de la comptabilitat anomenat Dèficit.
Déu passa a dir-se Deute. I el seu Fill, al qual també retrem adoració, el Dèficit.
I farem que l'abonament dels Interessos que genera el Déute, sigui com l'anti-Manà que ens llança aquest nou ídol, que sigui l'assumpte prioritari en el repartiment del benestar, el benestar dels adoradors del Déute, nosaltres, amics, que passarem a dir-nos Mercats Inquiets, i en l'altar d'aquest Déu Déute, sacrificarem el benestar de la resta d'impietosos mortals.
Retallarem privilegis als pobres desgraciats perquè tornin a viure com el que són. Els retallarem el sou, també. Perdran capacitat adquisitiva, perdran el Manà dels Serveis Públics.
Perquè primer tocarà reduir el Déficit (cosa que no farem, és clar) i abonar els interessos del Déute (això sí, perquè seran nostres els bons del Deute). I com que no podrem (ni voldrem) reduir el Dèficit perquè cada cop estarà més escurada la població contribuent, llançarem més Déute Públic per fer content el Dèficit. I generarem més interessos, més Manà per als Mercats Inquiets, que, recordem-ho, som nosaltres, els del Selecte Club . I farem cada cop la bola més gran.
I ja ho tenim
I així, per fi, tenim la manera de tornar a posar les coses al seu lloc. Pobres desgraciats, per una banda, i Ciutadans afortunats, per l'altra.
Encara durant temps ens preguntarem: Com han gosat imitar-nos aquests perdularis?! Què s'havien pensat?! Els pobres han d'exercir de pobres. Si no, els rics no podem saber com n'és de satisfactori ser rics.
No s'enganyi ningú. La que anomenen Estafa Global no persegueix enriquir-nos (això ho aconseguim com un avantatge afegit. Persegueix empobrir-los.
I ara, que s'indignin, si volen.
Que surtin al carrer, si volen. A queixar, a protestar, a amenaçar-nos.
Els aixafarem. No s'imaginen les ganes que en tenim.
I sabeu qui pagarà el bonic i nou material antiavalots que usarem? Ho endevineu? No és poètic?
Que passin el dia al carrer. No ens importa. Però, sobretot, que no deixin de pagar l'IVA, l'IRPF, el compte del Llum i l'Aigua. I les multes per desordre públic. I que renovin els artefactes electrònics cada tres mesos. I que continuin consumint articles de pacotilla mentre els quedi algun euro al compte.
Sabran imaginar-se on aniran a parar aquests recursos econòmics?
El nostre més gran reconeixement als qui protestin. I sobretot a la majoria silenciosa que encara ens ho posarà més fàcil."