Pàgines

dimarts, 21 de gener del 2014

Sense nosaltres

Sense la nostra complicitat, això no s’aguanta.

Això = Aquesta Gran Màquina Escurabutxaques
Això= La sacrosanta Propietat dels Mitjans de Producció
Això = Aquesta Producció Infernal de Fantasies Animades d’Avui i d’Ahir
Això = La teva vida mediocre i merdosa


Sense la nostra inestimable
col·laboració
S’esquerda, trontolla, s’esfondra, s’estarrossina, es fa pols.
Sense la nostra adquisició d’aquest cagalló tan ben dissenyat,
però tan cagalló:
aquest dispositiu 4G
absolutament prescindible.
de 6”, 2 Gb de memòria i entorn Android.
Sense comprar la roba que usa i sua Messi.
Les vambes on cultiva colònies de bacteris i fongs
CR7
Sense la ingestió de productes refrescants
i snacks estimulants
i altres substàncies per fer-t’ho suportable
Sense la nostra por i la nostra incapacitat
per dir NO
això cau.
Sense el nostre vot.
Sense el nostre silenci consentidor.
Sense els nostres diners guanyats
amb sacrifici de temps i alegria
i regalats als cràpules
Sense la nostra devoció infantil als líders.
Sense la nostra credulitat.
Sense la nostra ingesta massiva
d'informació
que ens fa expressar:
«Que malalt que està el món!»,
«Quanta injustícia»,
sense saber per on començar
i mantenint-nos perplexos i quiets.
Sense la nostra col·laboració
a la lluita contra el colesterol
Sense la nostra contribució
a la Marató.
Quant de poder
si deixem de fer.
Quanta servitud
si continuem fent.
Sense la nostra aportació al PIB
s’enfonsen en la negra misèria.
Si no t’aixeques del sofà
algun dia faran un aparcament
a la teva sala d’estar.
Perquè estàs preparat
per ser asfaltat
desnonat
i culpabilitzat
Sense la teva persistència en la farsa,
feta de grans i petites indecisions,
Sense la teva obediència de bonsai...
com vols que s’aguanti AIXÒ?

(fragment d’alguna cosa molt més extensa i
sísmica).

dimarts, 7 de gener del 2014

Incendi

Allò del que no volien ni sentir-ne parlar, aquella situació que, per tal d'evitar-la, estarien disposats a gastar-se una fortuna en advocats o organitzar una guerra mundial... Allò que més temen o temien Steve Jobs, Bill Gates, els Beatles, Lady Gaga, Michael Jackson, U2, Andy Warhol, Antoni Tàpies, Montserrat Cavallé  i, fins i tot, Ferran Adrià, Ramoncín i l'SGAE, el sindicat de marxants d'art, el patronat de crítics d'art i espectacles, per esmentar-ne alguns a cop calent...
és la consigna:

ANEM A DEMOCRATITZAR EL TALENT I LA GENIALITAT

perquè no és cert, en absolut, que calgui una gran massa de gent vulgar, amarada de mediocritat com els bescuits borratxos estan impregnats de licor, per tirar del carro de la civilització.
Per tirar de cap carro.
Incendiar aquesta il·lusió és un incendi
més esgarrifós
que el de Roma sota el patrocini de Neró Claudi Cèsar August Germànic.

ANEM A CREAR LES CONDICIONS PEL LLIURE ACCÉS
A L'OLIMP.

Anem a encendre cada cèl·lula nostra, com una garlanda de Nadal
Anem a despertar el talent de totes les criatures humanes
i provocar una flamarada enlluernadora d'incandescència que
ompli de terror la congregació mundial de fantasmes.

La idolatria dóna les últimes cuetades.