Una espècie invasora.
Per ser més rigorosos: EL turista és un humà quan entra en fase invasora contemplativa.
En qualsevol cas, el turista pertany a l'espècie humana. Si bé amb matisos.
EL matís principal el constitueix l'estat psicològic i emocional.
L'altre matís és l'activitat tan singular a la qual dedica la major part de la jornada.
Enllaçar punts singulars declarats d'interès turístic, usant qualsevol mitjà de transport: a peu, autocar, avió, navili... per practicar la contemplació. Rarament, el turista, sobretot quan va insertat en un grup turístic, transita per indrets que no siguin d'interès turístic.
Oblidava el matís principal: L'estat psicològic i emocional correspon a un trànsit al·lucinatori d'intensitat lleu. El turista, des del moment que inicia el tour o viatge organitzat, creu estar assistint a una experiència inoblidable i estar contemplant meravelles. Aquesta convicció, fomentada des del sector turístic, i emparada en el concepte compartit de meravella, porta al turista a un estat emocional entre alegre, relaxat i un punt vaporós. L'anomenarem Fase turista de l'espècie.
L'acumulació de sers humans en fase turista i avançant de forma compacta per un carrer d'una ciutat per on han de passar nadius de la mateixa espècie humana que no estan en fase turista, constitueix un problema evident. Els humans en fase turista no estan en el millor estat per poder compartir l'espai públic.
En el cas de Barcelona, àmplies zones del seu casc urbà es veuen sotmeses a un pas migratori intens de ramats contempladors. Els indrets per on transiten els humans en fase trista es van transformant oferint una alimentació i subministrament d'acord amb les necessitats dels humans turistes contempladors, i, per tant, es perden locals de subministrament d'humans normals. De mica en mica, els humans natius no turistes es van veient desplaçats cap a zones encara no declarades d'interès turístic. És qüestió de temps que el seu hàbitat es vegi reduït a zones marginals del casc urbà.
Per als individus indígenes, a banda de la migració, els queda una estratègia de supervivència anomenada: Parasitisme.
Per a una acció paràsita efectiva i productiva caldria:
Ancoratge. És necessari circular en el mateix sentit que el grup turista per poder-s'hi afegir.
Mimetisme. Passar desapercebut usant elements de vestuari que permetin l'indígena "rèmora" integrar-se discretament en el grup.
Obertura de canals. L'indígena que s'afegeix al grup invasor, obre els seus canals a fi de captar tota l'alegria i bona disposició d'ànim i relaxació del grup, al temps que deixa anar el seu estrès i ansietat, buscant un intercanvi sempre favorable. Com més nombrós sigui el grup indígena intrús que envaeix el grup invasor, més efectiu serà aquest traspàs de "mal rotllo".
Un cop consumat el canvi, l'indígena o indígenes, abandonaran el grup turístic i es reincorporaran a les seves tasques diàries.
També podem comparar aquesta estratègia amb la dels anticossos en front de les infeccions víriques.
Espero que aquesta petita dissertació hagi estat del seu interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada